10 tràmits imprescindibles després de morir un familiar
Quan falta una persona pròxima cal fer una sèrie de gestions que, en molts casos, tenen un termini per complir. A més, la burocràcia pot complicar-se si aquesta persona mor de manera inesperada o sobtada. Coneix quins són els deu tràmits imprescindibles després de morir un familiar que has de fer i de quina manera.
Què cal fer després del traspàs d’un familiar?
En un primer moment, quan falta una persona estimada, les gestions que s’han de fer poden resultar aclaparadores, especialment si la defunció no té lloc en un hospital.
Si el familiar mor a casa, el primer que hem de fer és trucar a emergències perquè un metge certifiqui la defunció. El termini és de 24 hores.
A continuació, cal posar-se en contacte amb la companyia funerària per iniciar l’organització del comiat i triar els serveis funeraris desitjats: cremació o enterrament, taüt, urna, sepultura, arranjaments florals… També cal coordinar-se amb el cementiri si és necessari, tramitar autoritzacions i efectuar altres gestions de les quals es pot ocupar directament la companyia funerària si triem bé.
El pas següent és comunicar el traspàs a la família i altres persones pròximes perquè puguin participar en els serveis funeraris (vetlla, cerimònia, etc.) si ho desitgen.
Finalment, s’hauran d’iniciar altres tràmits que cal fer després de la mort d’un familiar, uns tràmits administratius i legals ineludibles per als quals es necessita certa documentació i uns terminis que cal complir.
Llista dels 10 tràmits imprescindibles després de morir un familiar
Són molts els tràmits que cal fer després de la mort d’un familiar i, en aquests moments de dol, no és senzill afrontar-los. Per això és important conèixer-los per a saber quins passos seguir en aquestes situacions.
1. Certificat de defuncions
Un cop esdevé el traspàs d’una persona, un metge ha d’expedir el certificat mèdic de defunció. Si la mort es produeix en un centre sanitari, se n’ocuparan allà, però, si mor a casa, caldrà trucar als serveis mèdics perquè certifiquin la defunció.
Aquest document s’ha de presentar al Registre Civil en un termini màxim de 24 hores.
Quan no és una mort natural, i així ho certifica el metge, passa a considerar-se una mort judicial i els tràmits canvien, ja que caldrà fer una autòpsia i seguir altres passos.
2. Registrar la defunció en el Registre Civil
Abans que transcorrin 24 hores des de la mort del familiar, cal inscriure aquesta defunció en el Registre Civil. Aquest és un pas previ al sepeli: això vol dir que, fins que no es faci, no es podrà enterrar o incinerar el cos del difunt.
Per fer aquesta gestió es necessita el certificat de defunció, on ha de constar la data i el lloc de la mort, el DNI del difunt, la còpia del DNI del sol·licitant i la còpia del Llibre de Família que reflecteixi la relació de parentiu.
En cas de mort judicial, l’ordre judicial és el document equivalent al certificat de defunció i és imprescindible per a inscriure el traspàs en el Registre Civil.
Després de fer aquest tercer pas dels deu tràmits imprescindibles després de la defunció d’un familiar, s’obté la llicència d’enterrament o d’incineració que permet organitzar el servei fúnebre.
3. Informar-ne la Seguretat Social
Quan mor una persona, també cal deixar-ne constància a la Seguretat Social. Hi ha un termini de trenta dies per a fer-ho i és un tràmit fonamental per a poder accedir a les prestacions públiques que puguin correspondre a la família (pensió de viduïtat o orfandat, per exemple).
Per complir aquesta gestió, cal presentar el certificat de defunció en qualsevol centre de la Seguretat Social.
4. Notificar-ho a l’entitat bancària
Després de la mort d’una persona titular d’un compte bancari, les entitats financeres tendeixen a bloquejar el compte fins que els hereus acreditin que poden disposar dels diners i els productes bancaris que eren propietat del familiar traspassat.
Sense un termini determinat per a fer aquest tràmit, per a retirar els diners o cancel·lar el compte, els hereus han de presentar diversos documents:
- Testament o declaració d’hereus.
- Certificat de defunció.
- Certificat de registre d’actes d’última voluntat.
- Justificant de liquidació de l’impost de successions.
- Document que acrediti la condició d’hereus.
- Document de partició i adjudicació dels béns heretats.
En cas que a la víctima li quedin pagaments pendents, convé deixar el compte bancari obert i amb una mica de saldo durant un temps per a saldar aquests pagaments. Fins i tot, si tingués dret a la devolució de la declaració de la renda, aquests diners s’hi ingressarien i els hereus podrien disposar-ne.
5. Certificat d’última voluntat
Un cop hagin transcorregut quinze dies hàbils des de la defunció, es pot sol·licitar el certificat d’última voluntat, un document que acredita si el difunt havia fet testament i en quin notari.
Per obtenir aquest certificat cal omplir el model 790, que es pot aconseguir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia o es pot descarregar a la seu electrònica d’aquest organisme.
Caldrà adjuntar el certificat literal de defunció; és a dir, l’original o una fotocòpia compulsada, que expedeix el Registre Civil de la localitat corresponent.
6. Certificació d’assegurances
El setè dels deu tràmits imprescindibles després de morir un familiar és la certificació d’assegurances.
Per mitjà del model 790 també es pot sol·licitar el certificat de contractes d’assegurances de cobertura de mort. Aquest document serveix per a acreditar si el difunt tenia contractes vigents amb alguna companyia asseguradora.
Disposar d’aquest certificat permet als familiars saber si el difunt tenia alguna assegurança de vida o accidents.
7. Testament o declaració d’hereus
Quan s’obté el certificat d’última voluntat de la víctima, es pot comprovar si havia fet testament. Això ens deixa dos escenaris:
- Si, efectivament, havia fet testament, els hereus han d’acudir al notari corresponent per acceptar l’herència o els deutes que corresponguin.
- Si no hi hagués testament, els hereus han d’acudir a un notari o al jutge, en funció del grau de parentiu, per fer una declaració d’hereus i després poder procedir al repartiment de l’herència, si n’hi ha.
8. Acceptació o renúncia de l’herència
Quan ens enfrontem a la pèrdua d’una persona estimada, també hem d’enfrontar-nos a decisions legals i emocionals al voltant de la seva herència.
Acceptar una herència o renunciar-hi és una elecció complexa que involucra consideracions financeres i personals. Acceptar-la implica responsabilitat sobre actius i deutes, i això pot ser beneficiós o perjudicial segons la situació econòmica.
Renunciar-hi implica evitar deutes, però també renunciar a possibles beneficis. És crucial sospesar les implicacions i buscar assessorament legal i financer abans de decidir. A més de les implicacions monetàries, la decisió pot estar carregada emocionalment, ja que tocar l’herència pot desencadenar records i sentiments difícils.
9. Tràmits per a obtenir una pensió
Quan s’hagi deixat constància de la defunció a la Seguretat Social, els familiars als quals correspongui poden sol·licitar les pensions de viduïtat o orfandat.
Amb aquesta finalitat s’han d’adreçar a la Seguretat Social abans que transcorrin tres mesos de la defunció, ja que, si s’excedeix aquest termini, es podria perdre part de la quantitat que correspongui, que només s’abonarà de manera retroactiva fins a un màxim de tres mesos des de la data de sol·licitud.
De tota manera, aquest tràmit es pot fer en qualsevol moment, atès que no hi ha un límit; però, amb el que hem indicat, és millor sol·licitar-ho com més aviat millor.
10. Cancel·lar contractes i serveis
Tot i que pot haver-hi altres tràmits, l’últim dels deu tràmits imprescindibles després de la mort d’un familiar és el canvi de titularitat o cancel·lació de contractes i serveis, com els dels subministraments de la casa (llum, aigua, telèfon, etc.).
Per fer totes aquestes gestions cal disposar, com a mínim, del certificat de defunció del familiar difunt i el seu DNI.
Preguntes freqüents
Com es comunica a Hisenda la defunció d’un familiar?
És obligatori comunicar a l’Agència Tributària la mort d’un familiar. Per fer-ho, cal seguir aquests passos:
- Obtenir el certificat de defunció.
- Inscriure la defunció en el Registre Civil abans de 24 hores després de la mort.
- Sol·licitar el certificat d’última voluntat.
- Liquidar l’impost de successions.
- Donar de baixa el familiar a la Seguretat Social.
Hi ha un termini de sis mesos per a donar de baixa una persona difunta en el cens tributari. Cal notificar la mort a Hisenda i gestionar les obligacions fiscals pertinents, amb què cal complir.
Qui s’ha de fer càrrec de la declaració de la renda d’una persona morta?
Els hereus del difunt són els qui han de presentar la declaració de la renda de la persona morta, corresponent a l’any fiscal en curs, incloent-hi la gestió de qualsevol IRPF que pogués tenir pendent.
La declaració de la renda s’ha de presentar en els terminis habituals i de manera individual, llevat que els membres de la unitat familiar —si és el cas— decideixin presentar-la de manera conjunta.
Com es gestiona l’herència i quins impostos s’han de liquidar?
Per gestionar una herència, primer cal obtenir tots els documents necessaris per a fer el procés. Parlem del certificat de defunció del familiar, del certificat d’última voluntat o del certificat de contractes d’assegurances de cobertura de mort.
A continuació, cal sol·licitar una còpia del testament al notari corresponent. Si no n’hi ha, cal fer una declaració d’hereus per a determinar qui són els successors legals de la persona traspassada.
S’ha de fer un inventari de béns, drets i deutes i partir l’herència d’acord amb la voluntat de la persona difunta o com estimi la legislació vigent.
Després, els hereus poden acceptar l’herència, adjudicar-la i liquidar els impostos associats a la part que els correspongui. A l’impost de successions cal sumar-ne d’altres com la plusvàlua municipal si s’hereten immobles. Cal liquidar-los abans que transcorrin sis mesos per a evitar recàrrecs.
Finalment, cal inscriure els béns en els registres i les entitats pertinents: Registre de la Propietat, bancs, Prefectura Provincial de Trànsit, etc.
