Exhumació i trasllat de restes: Quan es pot fer i què cal demanar
En alguns moments, el lloc d’inhumació escollit inicialment deixa d’encaixar amb la realitat familiar: canvis de residència, la voluntat de reunir diversos familiars en un mateix espai o la necessitat d’adaptar una concessió.
L’exhumació i trasllat de restes existeix precisament per donar resposta a aquestes situacions, però sempre dins d’uns terminis, requisits i autoritzacions que convé conèixer abans d’iniciar cap gestió.
Què significa exhumació i trasllat de restes?
L’exhumació i el trasllat de restes és el procediment mitjançant el qual s’obre una sepultura per extreure les restes i traslladar-les a una destinació autoritzada. Pot implicar un canvi dins del mateix cementiri o bé un trasllat a un altre recinte, a un osser o a una nova unitat d’inhumació.
Per dur a terme aquest procés, es coordina amb el personal del recinte i es realitza seguint condicions tècniques i administratives. A més, la normativa pot variar segons la comunitat autònoma i el reglament intern del cementiri, motiu pel qual és el mateix cementiri qui confirma els requisits concrets en cada cas.
Quan es pot sol·licitar una exhumació i trasllat de restes?
La resposta a quan es pot exhumar un cos depèn principalment de dos factors: el temps transcorregut des de la inhumació i els permisos aplicables. Per tant, el primer pas realista és verificar quin termini s’aplica a la sepultura concreta i quina és la disponibilitat del recinte.
Terminis que solen exigir els cementiris
Els terminis responen a criteris sanitaris, de conservació i d’organització del recinte. De manera general, el cementiri acostuma a revisar:
- L’antiguitat de la inhumació i si es compleix el mínim exigible.
- El tipus d’unitat (nínxol, tomba o panteó) i el seu estat.
- La situació administrativa de la concessió o titularitat.
- El calendari d’actuacions disponibles per poder realitzar l’obertura.
D’altra banda, si hi ha concessions o titularitats pendents d’actualitzar, aquest fet també pot condicionar el tràmit.
Motius més freqüents per sol·licitar-la
Les raons solen ser molt humanes i responen a necessitats familiars. Per exemple:
- Apropar la sepultura a la localitat on resideix la família.
- Reunir diversos familiars en un mateix espai (reagrupament).
- Traslladar a un osser quan finalitza una concessió o es reorganitza l’espai.
- Respectar una voluntat coneguda per la família, sempre que sigui viable i autoritzable.
Situacions especials per ordre judicial
En determinades circumstàncies, l’exhumació es realitza per ordre judicial. En aquests casos, el procés es regeix per les instruccions de l’autoritat competent i el cementiri actua d’acord amb aquestes indicacions, amb controls i una coordinació específica.
Tipus de trasllat de restes
Trasllat intern dins del mateix recinte
Consisteix a traslladar les restes a una altra unitat dins del mateix cementiri. Sovint és l’opció més senzilla, ja que es gestiona amb un únic reglament i un sol equip.
D’altra banda, conèixer prèviament com funciona l’espai, els seus accessos i la seva organització pot aportar tranquil·litat a l’hora de prendre decisions.
Trasllat entre cementiris de diferents localitats
Implica coordinació entre el cementiri d’origen i el de destinació, i sovint cal que aquest últim confirmi prèviament l’acceptació i la disponibilitat. També poden existir requisits administratius addicionals, especialment quan hi ha un canvi de municipi.
Trasllat a osser i reinhumació
La destinació pot ser un osser o una reinhumació en una altra unitat. En aquests casos, el cementiri acostuma a indicar el format de contenció adequat i el tipus d’unitat disponible, així com les condicions d’accés i conservació.
Com es tramita una exhumació?
Tot i que cada situació té els seus matisos, el procés acostuma a seguir aquest ordre:
- Consulta al cementiri: terminis, requisits i dates possibles.
- Acreditació de la persona sol·licitant: habitualment la titularitat de la concessió o la legitimació familiar.
- Documentació i sol·licituds: dades de la sepultura, autorització del destí si escau i els permisos corresponents.
Dubtes habituals abans de decidir si realitzar l’exhumació
Abans d’iniciar el procés, sol ser important revisar tres aspectes: que el motiu sigui estable en el temps, que el destí estigui confirmat i que hi hagi un acord familiar raonable.
D’altra banda, quan hi ha concessions antigues o titularitats no actualitzades, resoldre aquesta part administrativa des de l’inici ajuda a evitar bloquejos més endavant.
A més, entendre prèviament quin cementiri correspon permet encaixar el trasllat dins del marc territorial i administratiu adequat, sense allargar els tràmits per dubtes de competència.
Preguntes freqüents sobre exhumació i trasllat de restes
Es poden traslladar les restes a un altre país?
Sí, però habitualment requereix tràmits addicionals i complir els requisits del país de destinació. El més recomanable és informar-se amb antelació, ja que la documentació pot variar molt segons el lloc.
Quant sol durar el procés d’exhumació i trasllat?
Depèn principalment de l’agenda del cementiri, de si el destí ja està confirmat i de si cal gestionar permisos externs. En alguns casos es resol amb relativa rapidesa; en d’altres, el procés s’allarga per qüestions de coordinació i documentació.
Què es pot fer si hi ha desacord entre familiars?
El més prudent és no avançar fins a aclarir qui pot sol·licitar legalment el tràmit (per exemple, per titularitat) i buscar una via de mediació familiar. Si el conflicte es manté, pot ser necessari recórrer a assessorament legal per evitar decisions difícils de revertir.
